llibres

veure més detalls dels llibres

És la política, idiotes!

Quim Brugué Torruella

La política viu moments de descrèdit, justament ara, quan més la necessitem. Amb aquesta premissa, l’autor reclama –a contracorrent– que no s’utilitzi aquest descrèdit per destruir-la sinó per reformar-la i dignificar-la. La destrucció de la política, principal força civilitzadora del nostre món, només ens pot conduir a una nova barbàrie. És possible que aquesta situació convingui a alguns sectors, però la majoria de ciutadans –les persones que no formen part d’aquests sectors privilegiats– hauríen de coincidir en la defensa de la política; la bona política, és clar, aquella que ens ha permès i ens permetrà conviure i assolir una existència plena.

més informació

És la política, idiotes! més informació
 

La Llei

Thomas Mann

traductor: Josep Murgades Barceló

A escala menor, Mann reprèn a La Llei el discurs bíblic exposat a la seva vastíssima tetralogia Josep i els seus germans. Moisès, el protagonista absolut, mediador entre el cel i la terra, entre divinitat i humanitat, s’erigirà en el forjador —o més pròpiament, escultor— d’una nova cultura —la jueva— en una clara, inequívoca al.lusió a la figura de l’artista, que en aquest cas transmutarà l’aspecte creatiu de l’obra convencional en una tasca de dimensions immesurables i inabastables. L’obra, publicada el 1943 en el rerefons d’un marc històric complex, convuls i tràgic, és, en paraules manllevades al traductor d’aquest text, «capaç de suscitar com tot bon clàssic (...) interpretacions sense terme, essent llegida com és per generacions mogudes d´un fervor previ i amb misteriosa lleialtat, talment tot fos a les seves pàgines deliberat, fatal, profund com el cosmos».

més informació

La Llei més informació
 

Sobre el teatre de titelles i altres escrits

Heinrich von Kleist

traductor: Anna Montané Forasté

El 1810, Kleist, que fins aleshores ha viatjat sens descans i ha patit prou fracassos —la negativa de Goethe a reconèixer el seu geni no n'és un de menor—, intenta establir-se a Berlín i assegurar-se la subsistència amb la fundació dels Berliner Abendblätter, una de les primeres publicacions diàries de la ciutat. [...] La majoria d'escrits breus que presentem en aquest volum van ser redactats per als Berliner Abendblätter. Arrencats del seu context de publicació, per força han trencat lligams, però segueixen conservant l'essencial d'aquesta prosa: el caràcter d'ocurrència sobtada, d'intuïció brillant que acaba abruptament o que, per contra, promet una continuació. Tot i la seva brevetat o, justament, gràcies a ella, són una talaia perfecta per observar la singular posició de l'autor en el seu temps. El lector hi podrà reconèixer l'home il·lustrat que Kleist, malgrat el desencís kantià (que retrobarem) sempre va ser, la seva aversió als prejudicis i l'afinitat amb Rousseau o amb el materialisme sensualista de les Llums franceses; podrà percebre el seu descord amb l'harmònic ideal d'humanitat que propagava el classicisme de Weimar i, igualment, captarà la distància que el separa de l'esteticisme romàntic. De Kleist s'ha dit, i amb raó, que va ser un contemporani a desgrat. Ser d'un mateix temps que els altres, però, ser-ho a disgust, no és ser sinó un solitari i, probablement, en aquesta solitud rau l'origen de la indiscutible modernitat de Kleist. El segle XX se'l va fer seu, i admiracions com les de Kafka per l'autor del Kohlhaas gairebé han esdevingut icones de l'èxit que el seus coetanis li van negar. Naturalment, existeix el perill que la modernitat de Kleist s'estanqui en la llegenda; contra això, no cal dir-ho, no hi ha res millor que tornar a la urgència dels seus textos.

més informació

Sobre el teatre de titelles i altres escrits més informació
 

La mort d'Olivier Bécaille i altres contes

Émile Zola

traductor: Lourdes Bigorra Cervelló

Relegats de manera injusta a un pla marginal durant dècades, eclipsats per la brillantor de la seva obra cabdal —la nissaga dels "Rougon-Macquart"— no ha estat fins aquests darrers anys que la crítica ha reconsiderat, fins a la unànime acceptació, la importància que els contes i les narracions curtes van tenir en la gènesi i el procés de composició de les grans novel.les de qui és considerat mestre indiscutible del naturalisme europeu. El recull que ara presentem, una mostra minça, eclèctica, alhora que meditada, n’és bon testimoni: d'entre el ventall de possibilitats s'han triat títols representatius de la personalitat polièdrica i inabastable de l´autor. "L'atac al molí", per exemple, va ser el conte que va proposar Zola per a les Soirées de Médan (conciliàbul literari que comptava amb la presència de Maupassant, Huysmans i d'altres), amb una magistral personificació de l´ànima del molí. "Maneres de morir", és una vertadera autòpsia social respecte les maneres d'assumir la mort per part dels diferents estaments de la societat, mostra magistral del punt de vista naturalista. "Madame Sourdis", mostra la relació artista-art-societat, i és un petit homenatge de l'editorial a l'amistat entre Zola i Cézanne. "El capità Burle", amb el rerefons de l´acadèmia militar de Saint-Cyr, és la història d'una amistat en la que s'anteposa l´honor i el deure, on els personatges són víctimes del caràcter en una mena de determinisme fisiològic. Finalment, "La mort d'Olivier Bécaille" és una de les millors mostres de com un conte pot esdevenir estilíticament rodó, prova impagable del sentit de l´humor, l'ironia i la tendresa de Zola envers els seus personatges; aquest conte és potser el més reeixit de Zola.

més informació

La mort d'Olivier Bécaille i altres contes més informació
 

El pobre músic

Franz Grillparzer, Quim Bou Mas

traductor: Xavier Jové Massana

Traducció i Apèndix de Xavier Jové. Il·lustracions de Quim Bou

 

A partir d’un impuls autobiogràfic, Grillparzer expressa en aquesta obra el seu univers psíquic i reflecteix una gran incongruència entre intenció i realitat, voluntat i capacitat. El pobre músic és l'al·legoria d'un fracàs i de la insistència melancòlica —l’elecció del violí no és casual— en l’amor per l’art i, sobretot, en la dignitat més enllà del pragamatisme social. Grillparzer uneix en aquestes pàgines l'autobiografia i l'expressió social de tota una època.

El pobre músic va ser llibre de capçalera de Kafka, que el llegia a la seva germana en veu alta perquè pogués apreciar-ne el ritme i el sentiment vital.

més informació

El pobre músic més informació
 

Sobre la bellesa musical

Eduard Hanslick

autor del pròleg: Oriol Ponsatí-Murlà

traductor: Ariadna Soler i Subils

Publicat per primera vegada el 1854 i reeditat contínuament des d’aleshores, Sobre la bellesa musical, d’Eduard Hanslick (1825-1904), és el text fundacional de l’estètica musical moderna. Amb un estil vehement i percussor, Hanslick ataca les tesis de l’expressivisme romàntic, defensat sobretot per Richard Wagner, i defensa que la música és incapaç d’expressar sentiments. Contra una audició psicològica i patològica de la música, Hanslick reivindicarà una audició espiritual i estètica, que permeti a l’oient detectar i valorar l’especificitat del fenomen musical i de la seva bellesa.

més informació

Sobre la bellesa musical més informació
 

El cocodril i altres narracions

Fiódor Dostoievski

traductor: Margarida Ponsatí-Murlà

El cocodril i altres narracions recull quatre obres satíriques de Dostoievski que no havien conegut, encara, traducció en llengua catalana: Un episodi vergonyós, Bobok, L’esposa d’un altre i el marit sota el llit i El cocodril.

Les quatre narracions que conformen aquest llibre abracen des de l’etapa de joventut de l’autor fins a un període de plena maduresa literària, previ a la redacció de Crim i càstig.

Dostoievski hi combina diversos gèneres, estils i procediments narratius, amb un extraordinari talent satíric, la intensitat del qual difícilment tornarem a trobar en la seva obra posterior.

El lector reconeixerà, en cada un dels relats, el temperament dramàtic i l’agudesa de penetració en les ombres de la consciència humana pròpies de qui és, sens dubte, un dels més grans escriptors de tots els temps.

més informació

El cocodril i altres narracions més informació
 

La ciutat de les finestres

Pau Planas i Puigbert

I la ciutat, ara, dorm en un d'aquests meandres que retornen, fangosos, aparentment immòbils, dissimulant per evitar encarar la recta final, i els dies semblen haver-se convertit en fútils jocs de llums fredes que es recargolen sobre si mateixes com mals de ventre soferts en una intimitat silenciosa.

més informació

La ciutat de les finestres més informació
 

La matinada clara

Maria Cabrera i Callís, Maria Alcaraz i Frasquet

d'un temps ençà experimento el fosc plaer de no dormir a les nits: el son se m'ha tornat fràgil, trencadís com l'esquelet d'un nadó. per això de matinada, a l'hora punta de la lucidesa, em dedico a fotografiar les antenes dels terrats i les copes nues dels arbres: tinc la intuïció que me'n sabran dir alguna cosa, de l'arquitectura rompuda del paradís. el vers del títol, de papasseit, fa molts anys que el duc, com un amulet, a l'infern de l'americana.

més informació

La matinada clara més informació
 

Utopia

Thomas More

traductor: Joan Manuel del Pozo

Publicada per primera vegada en llatí l’any 1516, Utopia és l’obra més destacable del brillant humanista anglès Thomas More, l’home que Enric VIII va decapitar perquè es negava a acceptar que el rei capitanegés l’Església d’Anglaterra.
Aquest enlloc que és l’illa d’Utopia, More se’l va imaginar com un paradís de tolerància religiosa, on no hi faltava ni la feina ni els recursos per a tothom, on ningú no tenia més que els altres perquè tots els béns eren en comú i d’on la violència i el vici eren exclosos.
Durant cinc-cents anys, el somni utòpic de More ha inspirat des de cristians fins a  comunistes. Cada època ha llegit Utopia d’una manera diferent, perquè a cada època li corresponen també les seves pròpies utopies. Ara, finalment, els nostres lectors tenen també la possibilitat de llegir en la seva pròpia llengua la primera traducció catalana contemporània feta directament del llatí d’aquest clàssic de l’humanisme europeu, gràcies a la traducció experta i vibrant de Joan Manuel del Pozo.

més informació

Utopia més informació
 

Coses que passen

Grégoire Bouillier

traductor: Isabel Olid Báez

A l’escola primària, vaig obtenir la meva millor nota de redacció explicant el mercat de Marràqueix, els seus colors brillants i les seves olors embriagadores. La mestra va llegir el meu text davant de tothom i fins i tot el va passar a altres classes. Va ser el meu primer èxit al món. Em va fer reflexionar molt sobre la literatura i sobre la impostura: no havia estat mai a Marràqueix i no tenia olfacte.

 

Coses que passen és el relat colpidor de la vida d’un personatge, Grégoire Bouillier, dibuixada mitjançant breus episodis, plens de comicitat i de violència, una existència simètrica on cada detall de la infància troba correspondència en l’edat adulta. Autobiografia o literatura? Coses que passen és la primera obra de Grégoire Bouillier traduïda al català.

 

 

més informació

Coses que passen més informació
 

Camins particulars

Lluís Freixas Mascort

autor del pròleg: Miquel Pairolí

(...) el vell professor perseguit per una bella fantasma que té sobre els genolls una novel·la de John Steinbeck, l'home que no pot suportar la soledat dominical, el malalt no gens imaginari, perdut en el blanc laberint angoixós i kafkià dels hospitals, l'home que espera pacientment el temps d'executar una venjança, l'immigrant que sobreviu a la mar i a la clandestinitat, el periodista de guerra que espera el tret que sap que no podrà sentir (...).

més informació

Camins particulars més informació
 

L'hostal de l'estrella

Converses amb Josep Palau i Fabre

Ponç Feliu Llança

autor del pròleg: Oriol Izquierdo

més informació

L'hostal de l'estrella més informació
 

Els problemes de la filosofia

Bertrand Russell

autor del pròleg: Antoni Defez Martín

traductor: Joan Vergés Gifra

més informació

Els problemes de la filosofia més informació
 

El malestar en la civilització

Sigmund Freud

autor del pròleg: Josep-Maria Terricabras

traductor: Josep-Maria Terricabras Nogueras

més informació

El malestar en la civilització més informació
 

Poètica musical

En forma de sis lliçons

Igor Stravinski

autor del pròleg: Benet Casablancas

traductor: Oriol Ponsatí-Murlà

més informació

Poètica musical més informació
 

Ecce comu

Com es re-esdevé allò que s’era

Gianni Vattimo

traductor: Oriol Ponsatí-Murlà

«El comunisme real ha mort, visca el comunisme ideal» (Gianni Vattimo)

més informació

Ecce comu més informació
 

Do'm

drama en tres actes

Enric Casasses

més informació

Do'm més informació
 

Sol cec

Poemes d'amor i de lluita

Salem Zenia

traductor: Carles Castellanos

més informació

Sol cec més informació
 

El nebot de Rameau

Denis Diderot

autor del pròleg: Ramon Alcoberro

traductor: Oriol Ponsatí-Murlà

més informació

El nebot de Rameau més informació
 

Idees de combat

Dietari inconvenient

Josep-Maria Terricabras Nogueras

autor del pròleg: Vicent Partal

més informació

Idees de combat més informació
 
 

Edicions A Petició, SL © 2007.
CIF B17741240. Pl. d'Europa, 3-2n-2a de Girona.
inscrita al Registre Mercantil de Girona, al Volum 1919, Foli 108, Secció 8, full núm. GI-31787, inscripció 1a